ROSESGUIDE

ROSESGUIDE
MI WEB

sábado, 24 de septiembre de 2011

Fortalesa de caràcter

El caràcter és adquirit, per tant es pot canviar.


Tenir fortalesa de caràcter significa la possibilitat de crear bons vincles i ser capaç de respondre adequadament a les circumstàncies de la vida, acceptant la realitat tal qual és i desenvolupant els recursos necessaris per a no enfonsar-se davant l'adversitat.

Una persona té caràcter fort quan es compromet amb una postura personal, es manté ferma amb les pròpies conviccions, té domini de si mateix i pot controlar els seus impulsos.

Per a aprendre a tenir fortalesa de caràcter cal vèncer les pors; perquè la por no permet assumir cap risc, i la veritable forma de viure és arriscant-se a cada moment prenent les nostres pròpies decisions.

Els febles de caràcter, abans d'actuar consulten a algú per a no equivocar-se, sense adonar-se que trien als seus consellers perquè els diguin el que volen escoltar. No volen decidir-se per si mateixos perquè temen cometre un error i després sentir-se culpables. La por i la culpa són les emocions que defineixen a un feble de caràcter.

Una persona de caràcter fort també té por, la diferència és la forma que enfronta les seves pors. No fuig ni es paralitza, enfronta les situacions de risc amb audàcia i les resol creativament d'una manera superior.

Vivim en una jungla d'asfalt envoltat de feres salvatges. No obstant això, la fortalesa de caràcter no implica ni cridar, ni passar primer, ni imposar idees, ni ser agressiu i violent.

El fort és qui no es doblega davant la prepotència dels covards, ni davant no-res ni davant ningú i pot parlar amb veu tot just audible i fer el miracle que els altre callin. És la persona que només parla quan té alguna cosa que dir, que es comporta en forma assenyada, que respecta als altres i que no ha de posar-se la careta, ni presumir, perquè no ha de provar-ne a si mateix que val, ni provar-li gens a ningú.

El fort de caràcter pot permetre's ésser ell mateix i no semblar-se a ningú, perquè pot tolerar l'opinió, les xafarderies i les crítiques dels altres sense esfondrar-se i acceptar el fracàs sense frustrar-se.

La fortalesa del caràcter permet estimar però no enamorar-se, perquè enamorar-se és alienar-se en un altre i deixar de ser un mateix.

Ser fort és acceptar les coses com són, no com un vol que siguin.

Per això, quan un amor acaba QUI és fort perdona però no oblida; i aprèn de les experiències que són part de la vida, per a no tornar a cometre el mateix error dues vegades.

Els forts de caràcter són qui sobreviuen en situacions crítiques, perquè les seves estructures fermes els sostenen, no es rendeixen, poden ajudar a uns altres i no perden mai les esperances.

Canviar és créixer i madurar, de manera que es pot canviar d'idea, amb el degut fonament, sense mostrar debilitat per això; però no és el mateix canviar d'idea perquè resulta perillós o no convenient en un moment donat i donar-se volta com una truita.

Viure no és fàcil, en un món pervers i cruel, ple de persones febles que no es comprometen, que es venen al millor postor, que només pensen a satisfer els seus propis egos i no els importa l'altre.

Però ser fort es pot. És simplement triar ser qui vull realment ser i descobrir-se a un mateix per a complir el propòsit.

Qui té por a perdre... és feble de caràcter.