ROSESGUIDE

ROSESGUIDE
MI WEB

viernes, 30 de diciembre de 2011

Los piconeros: FELIZ AÑO NUEVO

Ya se ocultó la luna,
Luna lunera.
Ya ha abierto su ventana
La piconera,
La piconera, mare.
Y el piconero
Va a la sierra cantando
Con el lucero.
Con el lucero.

Ya viene el día,
Ya viene, mare.
Ya viene el día,
Ya viene, mare.
Alumbrando sus claras
Los olivares.
Alumbrando sus claras
Los olivares.

Ay, que me diga que sí.
Ay, que me diga que no.
Como no lo ha querío’ ninguno
La quiero yo.
Mi piconera como el picón.
Por tu culpa, culpita, yo tengo
Negro, negrito, mi corazón.
Por tu culpa, culpita, yo tengo
Negro, negrito, mi corazón.

Faja de seda lleva
Mi piconera.
Y un marsellé’ bordao
De terciopelo,
De terciopelo, mare.
Y en el sombrero,
Una cinta que dice:
Por ti me muero.
Por ti me muero.

Ya viene el día,
Ya viene, mare.
Ya viene el día,
Ya viene, mare.
Alumbrando sus claras
Los olivares.
Alumbrando sus claras
Los olivares.

Ay, que me diga que sí.
Ay, que me diga que no.
Como no lo ha querío’ ninguno
La quiero yo.
Mi piconera como el picón.
Por tu culpa, culpita, yo tengo
Negro, negrito, mi corazón.
Por tu culpa, culpita, yo tengo
Negro, negrito, mi corazón.

martes, 27 de diciembre de 2011

Las farmacéuticas hacen crónicas las enfermedades

"El fármaco que cura del todo no es rentable"

El premio Nobel de Medicina de 1993 Richard Roberts, en una entrevista publicada en el diario La Vanguardia, denuncia que las farmacéuticas se dedican a desarrollar medicinas que no curan del todo, sino que cronifican la enfermedad.
El Premio Nobel de medicina Richard J. Roberts pone de manifiesto en una entrevista en La Vanguardia que muchas de las enfermedades que hoy son crónicas tienen cura, pero para los laboratorios farmacéuticos no es rentable curarlas del todo, los poderes políticos lo saben, pero los laboratorios compran su silencio financiando sus campañas electorales.
- ¿Qué modelo de investigación le parece más eficaz, el estadounidense o el europeo?
- Es obvio que el estadounidense, en el que toma parte activa el capital privado, es mucho más eficiente. Tómese por ejemplo el espectacular avance de la industria informática, donde es el dinero privado el que financia la investigación básica y aplicada, pero respecto a la industria de la salud... Tengo mis reservas.
- Le escucho.
- La investigación en la salud humana no puede depender tan sólo de su rentabilidad económica. Lo que es bueno para los dividendos de las empresas no siempre es bueno para las personas.
- Explíquese.
- La industria farmacéutica quiere servir a los mercados de capital...
- Como cualquier otra industria..
- Es que no es cualquier otra industria: estamos hablando de nuestra salud y nuestras vidas y las de nuestros hijos y millones de seres humanos.
- Pero si son rentables, investigarán mejor.
- Si sólo piensas en los beneficios, dejas de preocuparte por servir a los seres humanos.
- Por ejemplo...
- He comprobado como en algunos casos los investigadores dependientes de fondos privados hubieran descubierto medicinas muy eficaces que hubieran acabado por completo con una enfermedad...
- ¿Y por qué dejan de investigar?
- Porque las farmacéuticas a menudo no están tan interesadas en curarle a usted como en sacarle dinero, así que esa investigación, de repente, es desviada hacia el descubrimiento de medicinas que no curan del todo, sino que cronifican la enfermedad y le hacen experimentar una mejoría que desaparece cuando deja de tomar el medicamento.
- Es una grave acusación.
- Pues es habitual que las farmacéuticas estén interesadas en líneas de investigación no para curar sino sólo para cronificar dolencias con medicamentos cronificadores mucho más rentables que los que curan del todo y de una vez para siempre. Y no tiene más que seguir el análisis financiero de la industria farmacológica y comprobará lo que digo.
- Hay dividendos que matan.
- Por eso le decía que la salud no puede ser un mercado más ni puede entenderse tan sólo como un medio para ganar dinero. Y por eso creo que el modelo europeo mixto de capital público y privado es menos fácil que propicie ese tipo de abusos.
- ¿Un ejemplo de esos abusos?
- Se han dejado de investigar antibióticos porque son demasiado efectivos y curaban del todo. Como no se han desarrollado nuevos antibióticos, los microorganismos infecciosos se han vuelto resistentes y hoy la tuberculosis, que en mi niñez había sido derrotada, está resurgiendo y ha matado este año pasado a un millón de personas.
- ¿No me habla usted del Tercer Mundo?
- Ése es otro triste capítulo: apenas se investigan las enfermedades tercermundistas, porque los medicamentos que las combatirían no serían rentables. Pero yo le estoy hablando de nuestro Primer Mundo: la medicina que cura del todo no es rentable y por eso no investigan en ella.
 - ¿Los políticos no intervienen?
- No se haga ilusiones: en nuestro sistema, los políticos son meros empleados de los grandes capitales, que invierten lo necesario para que salgan elegidos sus chicos, y si no salen, compran a los que son elegidos.
- De todo habrá.
- Al capital sólo le interesa multiplicarse. Casi todos los políticos - y sé de lo que hablo- dependen descaradamente de esas multinacionales farmacéuticas que financian sus campañas. Lo demás son palabras...

miércoles, 14 de diciembre de 2011

Последний троллейбус

Когда мне невмочь пересилить беду,
когда подступает отчаянье,
я в синий троллейбус сажусь на ходу,
в последний,
в случайный.

Полночный троллейбус, по улице мчи,
верши по бульварам круженье,
чтоб всех подобрать, потерпевших в ночи
крушенье,
крушенье.

Полночный троллейбус, мне дверь отвори!
Я знаю, как в зябкую полночь
твои пассажиры - матросы твои -
приходят
на помощь.

Я с ними не раз уходил от беды,
я к ним прикасался плечами...
Как много, представьте себе, доброты
в молчанье,
в молчанье.

Полночный троллейбус плывет по Москве,
Москва, как река, затухает,
и боль, что скворчонком стучала в виске,
стихает,
стихает.



lunes, 12 de diciembre de 2011

Это все

Побледневшие листья окна
Зарастают прозрачной водой.
У воды нет ни смерти, ни дна.
Я прощаюсь с тобой.
Горсть тепла после долгой зимы
Донесем.
Пять минут до утра
Доживем…
Наше море вины
Поглощает время-дыра.
Это все,
что останется после меня,
Это все,
 что возьму я с собой.
С нами Память сидит у стола,
А в руке ее пламя свечи.
Ты такой хорошей была.
Посмотри на меня, не молчи.
Крики чайки на белой стене
Окольцованы черной луной.
Нарисуй что-нибудь на окне
И шепни на прощанье рекой.
Это все,
что останется после меня,
Это все,
что возьму я с собой.
Две мечты, да печали стакан
Мы, воскреснув, допили до дна.
Я не знаю, зачем тебе дан.
Правит мною дорога-луна.
Ты не плачь, если можешь, прости.
Жизнь - не сахар, а смерть нам - не чай.
Мне свою дорогу нести.
До свидания, друг, и прощай.
Это все,
что останется после меня,
Это все,
что возьму я с собой. 


sábado, 8 de octubre de 2011

La gelosia, dintre de la parella, és una prova irrefutable de desconfiança, i on governa la desconfiança, no pot regnar l'amor.

Pels qui desconfien de la seva parella, la desconfiança en la parella pot procedir d'un sentiment d'inferioritat, que si no es tracta pot arruïnar una relació.
“Gaudeixo molt de la meva parella, la meva relació és preciosa però últimament neix en mi un sentiment de desconfiança”.
Comentaris com aquests són habituals quan un bon dia no saps ni com ni perquè, però la teva ment està plena d'incògnites, de dubtes i estàs gairebé segur que la teva parella t'està enganyant.
És com que si se't aguditzessin els sentits, et converteixes en el gran "detectiu" i et sembla que la teva parella et menteix, t'oculta coses, petites però t'oculta coses; aquest és el moment en el qual sorgeixen els dubtes que alimenten la desconfiança.
Ja no saps si és el teu cap que t'està jugant males passades fent que et vingui una vegada i una altra la idea de l'engany, o si per contra,  tot el que estàs veient són proves d'una única realitat: que t'està enganyant.
Aquesta situació és angoixant, no sol per a la persona que li estan menjant els dubtes, sinó també per a altra part de la parella, que se sentirà violenta i intentarà defensar-se fins inclús quan no té motius per a això, el que generarà més desconfiança.
Moltes vegades són inseguretats nostres que projectem en l'altre i que creiem que existeixen quan en realitat solament estan en el nostre cap.

jueves, 6 de octubre de 2011

La gelosia és el germà de l'amor, com el diable és germà dels àngels.

Ens molesta quan la nostra parella està parlant amb altres persones del nostre mateix sexe? Sentim que en qualsevol moment ens pot abandonar per algú?.
Aquests són alguns dels símptomes de la gelosia, però existeixen molts més, com per exemple l'augment de desconfiança en la nostra parella, tot ens sembla un factor perquè els nostres dubtes creixin, alguna mirada, algun comentari… i vam passar a voler controlar cada vegada més la seva vida, on va, amb qui, què fa quan no està amb nosaltres…. La situació s'arriba a fer insuportable per als dos membres de la parella i el pitjor de tot és que, o es posa remei, o es pot arribar a un punt insostenible en el qual s'acabi tot. La persona que té gelosia sofreix molt, però la parella no sofreix menys.
En molts dels casos d'inseguretat en la parella, és realment la persona que sent gelosia la qual no té seguretat en si mateixa, pel que és incapaç de sentir que els altres van a tenir confiança en ella, voler-li, tenir-li en compte com es mereix... El camí adequat és la comunicació, no la vigilància que fa que es trenqui qualsevol tipus de comunicació i expectatives de millorar la relació.  
L'inconvenient de la gelosia és que poden arribar molt lluny i mai per bon camí: quan més gelós s'està, més es tendeix a asfixiar a l'altre amb preguntes i afirmacions que la majoria d'elles són suposicions sense base alguna. Quan la gelosia s'apoderen de les persones, no respecten gens, no hi ha raons, però "ens sentim tan segurs del que no veiem, que no hi ha ningú que ens pugui convèncer en cas contrari". Qualsevol comentari que ens facin de fora com més negatiu sigui, més creïble serà per a nosaltres encara que hagi estat inventat ja que alimenta el cercle on ens hem ficat.
Tots hem d'aprendre a evitar la gelosia i intentar localitzar l'origen de la gelosia, ja que poden generar una situació de monotonia en la parella.


miércoles, 5 de octubre de 2011

Официальная школа Языков Барселоны

Этот год я начал снова классы русского.
Я изучаю третий курс в Официальной Школе Языков Барселоны.
Несмотря на то, что преподавательница очень хорошая, и что я понимаю ее совершенно ... я догадываюсь о том, что я забыл много в последние годы.
Я изучу трудно, это зима с ноября.
К несчастью ... в октябре я считаю это полным работой и это я очень тяжелая власть концентрироваться.
Я надеюсь смочь появляться в экзамен в июне. Но ... я предпочитаю уметь выражать.

продолжит

EOIBD

sábado, 24 de septiembre de 2011

Fortalesa de caràcter

El caràcter és adquirit, per tant es pot canviar.


Tenir fortalesa de caràcter significa la possibilitat de crear bons vincles i ser capaç de respondre adequadament a les circumstàncies de la vida, acceptant la realitat tal qual és i desenvolupant els recursos necessaris per a no enfonsar-se davant l'adversitat.

Una persona té caràcter fort quan es compromet amb una postura personal, es manté ferma amb les pròpies conviccions, té domini de si mateix i pot controlar els seus impulsos.

Per a aprendre a tenir fortalesa de caràcter cal vèncer les pors; perquè la por no permet assumir cap risc, i la veritable forma de viure és arriscant-se a cada moment prenent les nostres pròpies decisions.

Els febles de caràcter, abans d'actuar consulten a algú per a no equivocar-se, sense adonar-se que trien als seus consellers perquè els diguin el que volen escoltar. No volen decidir-se per si mateixos perquè temen cometre un error i després sentir-se culpables. La por i la culpa són les emocions que defineixen a un feble de caràcter.

Una persona de caràcter fort també té por, la diferència és la forma que enfronta les seves pors. No fuig ni es paralitza, enfronta les situacions de risc amb audàcia i les resol creativament d'una manera superior.

Vivim en una jungla d'asfalt envoltat de feres salvatges. No obstant això, la fortalesa de caràcter no implica ni cridar, ni passar primer, ni imposar idees, ni ser agressiu i violent.

El fort és qui no es doblega davant la prepotència dels covards, ni davant no-res ni davant ningú i pot parlar amb veu tot just audible i fer el miracle que els altre callin. És la persona que només parla quan té alguna cosa que dir, que es comporta en forma assenyada, que respecta als altres i que no ha de posar-se la careta, ni presumir, perquè no ha de provar-ne a si mateix que val, ni provar-li gens a ningú.

El fort de caràcter pot permetre's ésser ell mateix i no semblar-se a ningú, perquè pot tolerar l'opinió, les xafarderies i les crítiques dels altres sense esfondrar-se i acceptar el fracàs sense frustrar-se.

La fortalesa del caràcter permet estimar però no enamorar-se, perquè enamorar-se és alienar-se en un altre i deixar de ser un mateix.

Ser fort és acceptar les coses com són, no com un vol que siguin.

Per això, quan un amor acaba QUI és fort perdona però no oblida; i aprèn de les experiències que són part de la vida, per a no tornar a cometre el mateix error dues vegades.

Els forts de caràcter són qui sobreviuen en situacions crítiques, perquè les seves estructures fermes els sostenen, no es rendeixen, poden ajudar a uns altres i no perden mai les esperances.

Canviar és créixer i madurar, de manera que es pot canviar d'idea, amb el degut fonament, sense mostrar debilitat per això; però no és el mateix canviar d'idea perquè resulta perillós o no convenient en un moment donat i donar-se volta com una truita.

Viure no és fàcil, en un món pervers i cruel, ple de persones febles que no es comprometen, que es venen al millor postor, que només pensen a satisfer els seus propis egos i no els importa l'altre.

Però ser fort es pot. És simplement triar ser qui vull realment ser i descobrir-se a un mateix per a complir el propòsit.

Qui té por a perdre... és feble de caràcter.


martes, 21 de junio de 2011

I dreamed a dream

There was a time when men were kind
When their voices were soft
And their words inviting
There was a time when love was blind
And the world was a song
And the song was exciting
There was a time
Then it all went wrong

I dreamed a dream in time gone by
When hope was high
And life worth living
I dreamed that love would never die
I dreamed that God would be forgiving
Then I was young and unafraid
And dreams were made and used and wasted
There was no ransom to be paid
No song unsung, no wine untasted

But the tigers come at night
With their voices soft as thunder
As they tear your hope apart
As they turn your dream to shame

He slept a summer by my side
He filled my days with endless wonder
He took my childhood in his stride
But he was gone when autumn came

And still I dream he'll come to me
That we will live the years together
But there are dreams that cannot be
And there are storms we cannot weather

I had a dream my life would be
So different from this hell I'm living
So different now from what it seemed
Now life has killed the dream I dreamed.




lunes, 20 de junio de 2011

Casa Batlló

Aquesta façana coberta de mosaics d'esplèndids colors és probablement la mes suggestiva, creativa i original de la ciutat.

Les balconades semblen fragments de cranis amb les obertures dels ulls i el nas.

Les columnes de la tribuna del primer pis semblen ossos humans.

El disseny d'aquesta teulada és un dels mes característics de Gaudí per a edificis urbans, culminat perquè uneix aquesta forma ondada que recorda l'esquena arquejada d'un drac; està recobert de teules ceràmiques que semblen escates.

Aquesta original teulada acull en el seu interior una gran golfa en la línia del de Bellesguard. La solució per al conjunt de la golfa i la teulada que ho cobreix, servirà mes tard a Gaudí com base per a la culminació de la seva mes important i última obra civil - La Pedrera, situada en el mateix Passeig de Gracia un poc mes dalt - on duu fins a les seves últimes conseqüències aquesta tècnica. Tots aquestes golfes estan construïts amb maó vist, disposat en forma d'arcs amb una gran força de sustentació.

La teulada té una torre amb la creu de quatre braços típica de Gaudí.

L'interior és també molt imaginatiu i presenta uns elements decoratius molt variats com mobiliari, vidrieres decorades, elements de ferro forjat, llars, etc.

Gaudí va dedicar una especial atenció al primer pis amb una especial disposició dels sostres, una decoració amb formes autènticament originals i unes peces d'un disseny molt cuidat.

sábado, 18 de junio de 2011

Eminem - Love The Way You Lie ft. Rihanna

Just gonna stand there
And watch me burn
But that's alright
Because I like
The way it hurts
Just gonna stand there
And hear me cry
But that's alright
Because I love
The way you lie
I love the way you lie
I love the way you lie

I can't tell you what it really is
I can only tell you what it feels like
And right now there's a steel knife
In my windpipe
I can't breathe
But I still fight
While I can fight
As long as the wrong feels right
It's like I'm in flight
High of a love
Drunk from the hate
It's like I'm huffing paint
And I love it the more that I suffer
I sufficate
And right before im about to drown
She resuscitates me
She fucking hates me
And I love it
Wait
Where you going
I'm leaving you
No you ain't
Come back
We're running right back
Here we go again
It's so insane
Cause when it's going good
It's going great
I'm Superman
With the wind in his bag
She's Lois Lane
But when it's bad
It's awful
I feel so ashamed
I snap
Who's that dude
I don't even know his name
I laid hands on her
I'll never stoop so low again
I guess I don't know my own strength

Just gonna stand there
And watch me burn
But that's alright
Because I like
The way it hurts
Just gonna stand there
And hear me cry
But that's alright
Because I love
The way you lie
I love the way you lie
I love the way you lie

You ever love somebody so much
You can barely breathe
When you're with them
You meet
And neither one of you
Even know what hit 'em
Got that warm fuzzy feeling
Yeah them chills
Used to get 'em
Now you're getting fucking sick
Of looking at 'em
You swore you've never hit 'em
Never do nothing to hurt 'em
Now you're in each other's face
Spewing venom
And these words
When you spit 'em
You push
Pull each other's hair
Scratch, claw, bit 'em
Throw 'em down

Pin 'em
So lost in the moments
When you're in 'em
It's the rage that took over
It controls you both
So they say it's best
To go your separate ways
Guess that they don't know ya
Cause today
That was yesterday
Yesterday is over
It's a different day
Sound like broken records
Playin' over
But you promised her
Next time you'll show restraint
You don't get another chance
Life is no Nintendo game
But you lied again
Now you get to watch her leave
Out the window
Guess that's why they call it window pane

Just gonna stand there
And watch me burn
But that's alright
Because I like
The way it hurts
Just gonna stand there
And hear me cry
But that's alright
Because I love
The way you lie
I love the way you lie
I love the way you lie

Now I know we said things
Did things
That we didn't mean
And we fall back
Into the same patterns
Same routine
But your temper's just as bad
As mine is
You're the same as me
But when it comes to love
You're just as blinded
Baby please come back
It wasn't you
Baby it was me
Maybe our relationship
Isn't as crazy as it seems
Maybe that's what happens
When a tornado meets a volcano
All I know is
I love you too much
To walk away though
Come inside
Pick up your bags off the sidewalk
Don't you hear sincerity
In my voice when I talk
Told you this is my fault
Look me in the eyeball
Next time I'm pissed
I'll aim my fist
At the dry wall
Next time
There will be no next time
I apologize
Even though I know it's lies
I'm tired of the games
I just want her back
I know I'm a liar
If she ever tries to fucking leave again
I'mma tie her to the bed
And set the house on fire

Just gonna stand there
And watch me burn
But that's alright
Because I like
The way it hurts
Just gonna stand there
And hear me cry
But that's alright
Because I love
The way you lie
I love the way you lie
I love the way you lie






viernes, 17 de junio de 2011

Cry Cry OCEANA

When she was a young girl
She used to play with me
I was her best friend
We were inseparately
We loved to ride our bikes
Playin’ hide and seek
Sneaking all the night
Dancing in the street
I look back at the time
Now i realise
She loved to play with fire
I should have seen it in her eyes
I should have seen it in her eyes
Deep inside, you cry cry cry
Don’t let your hopes,die die die
Deep inside, you cry cry cry
Don’t let your hopes,die die die
Na,na,na,na,na,na,na
Na,na,na,na,na,na,na
She fell in love for the first time
He was older than her
Then he made her do things
First she wouldn’t tell
She left everything behind
Couldn’t find a place
Running through the night
Loosing all her faith
She DRUGS away the pain
Turning off her lies
But still she makes it seem like everything’s alright
Like everything’s alright
Deep inside, you cry cry cry
Don’t let your hopes,die die die
Deep inside, you cry cry cry
Don’t let your hopes,die die dïe…
   

jueves, 9 de junio de 2011

Preciosa cançó per a un preciós país per a una gran nació.

I had to leave you in Galway
but i think about you every day
in the morning and in the afternoon
I wish that i could see you soon

and when i heard you i felt so fine
it was like there was
nothing left on my mind
it was like Rockaway Beach in the month of June
I wish that i could see you soon

I have no plans to meet you babe,
I had a million things to do babe,
But it hit my heart with a harpoon,
I wish that i could see you soon
-- The angels go
How long do you can't see her?
And i'm like - the sooner the better
do you really think she'll wait for you?
Well i have no way to say and there's nothing i can do
Well i have no way to say and there's nothing i can do

-- go!

(not i see?)

Now that i'm across the sea i wonder if
you're gonna wait for me
or if you're gonna find
a new boy to spoon
I wish that i could see you soon

And if you
wait a little my pretty friend
until I come back to hold your hand
would be like bugs when they break through the cocoon
you know
I wish that i could see you soon

It has been a while
since i felt like this
and now i've found someone i really miss
under the sun
under the moon
I wish that i could see you soon
-- Angels!
How long do you can't see her
And i'm like - the sooner the better
do you really think she'll wait for you?
And i'm like
there's no way to say and there's nothing i can do
And there's no way to say and there's nothing i can do
-- go!

(...)

How long do you can't see her
And i'm like, well, the sooner the better
do you really think she'll wait for you?
And i'm like
there's no way to say and there's nothing i can do
And there's no way to say and there's nothing i can do
And there's no way to say and there's nothing i can do
no way to say and there's nothing i can do

jueves, 2 de junio de 2011

Catalunya...Primera destinació turística de l'Estat

Catalunya s’ha erigit com la primera destinació receptora de viatgers als establiments hotelers de l’Estat i la tercera en pernoctacions, per darrere de les Canàries i Andalusia. 
S’han rebut 1.446 mil viatgers (19,5 % del total), que han generat 3.872 mil pernoctacions (17,1 % del total), i una estada mitjana de  2,7 pernoctacions/viatger. 
Els resultats interanuals respecte l’abril del 2010 han estat creixents (7,2 % de viatgers i  9,8 % de pernoctacions).
Pel que fa a la composició de la demanda s’ha distribuït bastant paritàriament entre els mercats, amb un cert predomini del mercat estranger (59,3 % de viatgers i 62 % de pernoctacions).
Catalunya ha facturat de mitjana uns 73,4 euros per habitació ocupada (ADR), essent la tercera comunitat autònoma amb major volum d’ingressos, per darrere de la Comunitat de Madrid i Canàries, superant la mitjana de l’Estat (67,2 euros). Aquests ingressos mitjans per habitació ocupada han estat creixents respecte l’any passat per aquestes dates (2,4 %).
Els establiments hotelers catalans han ingressat uns 43,2 euros de mitjana per habitació disponible (RevPAR), essent la tercera comunitat autònoma amb major volum d’ingressos, per darrere de les Canàries i la Comunitat de Madrid, superior a la mitjana de l’Estat (37,8 euros), i registrant un increment interanual del 9,6 %.



miércoles, 1 de junio de 2011

La industria turística funciona

La potente industria turística española funciona gracias a su alto nivel de internacionalización. Según todos los indicadores, mucho mejor de lo previsto. La inestabilidad persistente en el norte de África desvía hacia la costa española a decenas de miles de alemanes y británicos en busca de playas tranquilas, y nuevos turistas, como los rusos, descubren en España un paraíso dorado de sol y compras. El balance positivo del primer trimestre supera las expectativas del sector, según el informe trimestral de Exceltur. La nota coyuntural destaca un "notable crecimiento del 2,4% del PIB turístico en el primer trimestre (50% más que el cuarto trimestre del 2010)". Este dato supone, según la valoración del principal lobby turístico, "el mayor impulso de entre todos los sectores económicos". 

La previsión anual señala un crecimiento del 2,2%, más del doble del 1% apuntado en enero, por el "notable crecimiento de la demanda extranjera impulsado por los flujos desde los países del Mediterráneo oriental (Egipto y Túnez)". "Las cifras son mejores de las previstas, básicamente por la coyuntura en el norte de África,que parece que va a seguir agitada en los próximos meses", apunta Juan Antonio Duro, profesor de economía de la Universitat Rovira i Virgili y autor del Índice de actividad turística de la UAB. "Pero al margen de este hecho coyuntural, el sector turístico español está mostrando toda su solvencia: está internacionalizado como pocos gracias a una labor constante de promoción internacional; es una industria local y muy competitiva y, además, repercute en un tejido muy importante de pymes que se alimentan del turista", argumenta el profesor Duro. 

El crecimiento de la afluencia de turistas extranjeros permite incrementar los ingresos turísticos más por afluencia que por mejora en los gastos en destino, según el informe de Exceltur. En enero, los ingresos por turismo extranjero crecieron un 6,2%, a pesar de que el gasto medio diario cayó un 3,1%. Aún así, Exceltur avisa que los precios siguen sin repuntar, lo que, unido al incremento de costes, sigue mermando los márgenes de las empresas. 

Las cifras positivas de turistas proceden del norte: de los mercados emisores tradicionales, como el Reino Unido, Alemania y Francia, pero también de países más lejanos, como los nórdicos, y emergentes, como Rusia. Ante la debilidad de la demanda interna, la potente industria española encomienda su recuperación, de nuevo, a la llegada de turistas extranjeros. Según las previsiones de Exceltur, "los turistas nórdicos, así como aquellos mercados emisores más ligados con los países del Mediterráneo oriental afectados por la inestabilidad, como Francia (Túnez) y, en menor medida, Italia (Egipto), son los que han registrado un mejor arranque de año". Asimismo, la asociación empresarial apunta a la recuperación de mercados clave, "especialmente el alemán y menos el británico", tras las fuertes caídas del 2009 y el 2010. 

Ramon Bagó, presidente de Serhs, el primer grupo turístico catalán y con presencia en las principales zonas turísticas españolas, apunta el fuerte incremento del número de visitantes rusos. "El turismo ruso está creciendo de manera espectacular, este año se ve a multiplicar por cuatro", explica Bagó. Si en el 2010, su empresa trajo a España a cerca de 50.000 ciudadanos procedentes de Rusia, estos superarán los 200.000 en el ejercicio actual. Sus destinos preferentes son Barcelona como destino cultural y de shopping, y Mallorca en la vertiente sol y playa. 

Los mercados más tradicionales, como el británico y el alemán, crecerán según el presidente de Serhs, entre un 10% y un 15%. "Este tipo de visitantes se mueven menos, vienen directos a su playa en Mallorca o la Costa del Sol, porque son turistas fieles que repiten año tras año", señala. Al tiempo, Bagó alerta que los jóvenes procedentes de estos mercados ya eligen destinos alternativos más competitivos por precio, "sobre todo Turquía". 

Las estadísticas del buscador de viajes británico Skyscanner, destaca tres destinos españoles como los preferidos por los turistas del Reino Unido para esta Semana Santa: Málaga, Tenerife y Alicante son los tres primeros, por delante de Nueva York, Estambul y Faro. Barcelona y Mallorca también ocupan lugares destacados en el ranking de destinos más solicitados, octavo y décimo respectivamente. 

"Creemos que el 2010 ha sido el año en que se ha tocado fondo y —en línea con las apreciaciones de otros actores de la industria turística— en el 2011 se aprecian ciertos signos de recuperación de la demanda, aunque seguimos en un periodo de incertidumbre por lo que debemos mirar con precaución la evolución de los próximos meses", apunta prudente Íñigo García-Aranda, director de Marketing de Amadeus España. 

La gran sombra de duda que planea sobre el sector es la caída de la demanda interna. La previsión de ventas de las agencias de viajes es "una cifra similar al año pasado, con el mismo número de desplazamientos pero menos facturación", según Rafa Serra, presidente de la asociación Ucave. Exceltur también avisa de la caída de la demanda interna, y que las pernoctaciones van a la baja.



martes, 31 de mayo de 2011

Turismo en Roses = Falta de profesionalidad

Según IET:  “Durante el mes de abril visitaron España un total de 4,7 millones de turistas internacionales, un 20,9% más que en el mismo mes de 2010. Este resultado es fruto de una excelente respuesta de la demanda en este mes, a lo que ha contribuido también el haber recuperado el ritmo de viajes que el año anterior quedo entorpecido, en parte, por los efectos de las cenizas del volcán islandés. Asimismo, la Semana Santa de 2010 se repartió entre los meses de marzo y abril, mientras que en 2011 ha tenido lugar íntegramente en abril, lo que de igual modo ha contribuido a gozar de un mes de notables resultados turísticos. A pesar de ello, si se contrastan los meses de marzo y abril de ambos años, se obtiene este año un destacado crecimiento cifrado en el 11,3%, lo que confirma la recuperación y tendencia alcista del turismo extranjero en España.”

Estoy convencido de los datos pues el Instituto de Estudios Turísticos es de lo mejor y más fiable del mundo. Ahora se me plantea unas preguntas a los que trabajan en el Turismo de Roses:
  • ¿Por qué si el motor para la salida de la crisis económica es el Turismo, se hace tan poco en su proyección y en su captación en la zona?
  • ¿Por qué se habla de turismo de calidad cuándo cada vez estamos más dependientes de solamente un país de procedencia y no nos abrimos cómo otras destinaciones a diferentes países?
  • ¿Por qué los hoteleros en general de la zona actúan en su mayoría, por suerte hay raras excepciones, de una forma oligárquica y poco empresarial?. ¿Es falta de capacidad, de lideraje, de interés,...?
  • ¿Qué hace la concejalía de turismo del ayuntamiento al respecto?. ¿Por qué no explica al pueblo la cantidad de dinero de que dispone y cómo lo utiliza en la captación de otros nichos de mercado?
  • Cuando las únicas marcas a nivel internacional son "Turisme de Barcelona", "Costa Brava", "Costa Dorada" y "Catalunya"....¿Por qué se disgregan los presupuestos en varias marcas que no pueden competir en un mundo globalizado?.
  • ¿Qué ha hecho la concejalía de turismo para su potenciación en los últimos cuatro años y qué piensa hacer la nueva?.
Vivimos de la industria del turismo y parece que estamos estancados en la época de crecimiento desbordado. Muchos de los propietarios de los llamados "negocios" turísticos no han sabido adaptarse a los nuevos tiempos pues no han necesitado ir a buscar a los turistas ya que llegaban solos. 
Durante la época de crisis no solamente no han sabido escoger entre los mejores profesionales sino que en la mayoría de los casos han dejado escapar a los mismos hacia otras localidades.

Cuando la gran mayoría de zonas receptivas de turistas están aumentando, aquí nos estacionalizamos cada vez más y no creamos ninguna alternativa más  a los puentes que plantea el país vecino. La oferta complementaria es nula o no está pensada para un turismo global. Se habla de turismo familiar y de calidad... ¿ Sabrán lo que es eso los encargados de nuestro futuro turístico?.
Soy muy pesimista en ese aspecto.
Espero que el tiempo no me dé la razón...

jueves, 19 de mayo de 2011

DEMOCRACIA REAL YA

Estic molt orgullós del que estan fent els joves d'aquest país. Va trigar a arribar, però per fi va arribar!. No ens quedem més callats!. Si els nostres joves no tenen futur, és el moment de donar-los un cop de mà donant-los suport. Tenim el nivell d'atur juvenil més alt d'Europa. I després...ens queixem del “botellón”?. Quin futur els espera?. Jo ja m’he apuntat a “Spanish Revolution”.


Per fi la ciutadania desperta! això no es pot acabar el 23M. Necessitem que s'adonin que aquest moviment ha arribat per a quedar-se i despertar les consciències dormides de la gent, tota la gent. Podem fer-lo perquè tenim la formació, la il•lusió i l'ànim, solament ens falta el poder per a fer-lo, que és el que pretenem recuperar si alguna vegada ho hem tingut.


sábado, 14 de mayo de 2011

Idiomes

Per qui no em coneix dir que sóc gallec i he nascut a Sant Jaume de Galicia (=Santiago de Compostela). És molt difícil escriure com sóc en realitat, perquè això ho diuen els altres en relació a un mateix. El que sí que puc fer és escriure sobre les meves experiències i sobre el meu passat.
He viatjat molt i he conegut gent força interessant. He viscut en molts països europeus i he estat aprenent diversos idiomes. Això m’ha permès comprendre les diferents formes i maneres de viure i conviure amb la gent d’altres cultures.
Si hagués de escriure sobre una anècdota del passat potser ho faria de la meva estada a Rússia, on ho vaig passar força bé en relació al meu aprenentatge i a la meva experiència vital. El que sí que voldria dir és que per poder aprendre un idioma, s’ha de primer entendre d’idiosincràsia i les formes de pensar de la gent, qui parla aquest idioma. Si traduïm directament les paraules, mai podrem arribar a consolidar els nostres coneixements vitals, no més els lingüístics.

viernes, 13 de mayo de 2011

Cibercondria

Segons Wikipedia la cibercondria és un neologisme mèdic que es refereix a aquelles persones que teclegen els símptomes que pateixen en un cercador d’Internet en comptes de consultar-se a un metge.
El terme sorgeix quan els doctors constaten com els arriben pacients amb autodiagnòstics sovint errats. Altres possible desenllaç és una perillosa automedicació per part del pacient.
Al meu entendre la hipocondria sempre ha existit, però ara resulta de més fàcil accés a les persones que la sofreixen gràcies a la quantitat d’informació recollida en la xarxa. Estaríem parlant doncs d’una hipocondria cibernètica.
La xarxa proporciona l’accés a una abundant font d’informació mèdica. Aquesta informació va des del més lleu dels casos al més greu. Un estudi portat a terme per Microsoft suggereix que autodiagnosticar-se mitjançant una recerca en Internet condueix amb freqüència a concloure el pitjor sobre el mal que el afligeix. Ek hipocondríac cibernètic sol sempre escollir el pitjor dels mals. Per aquest malalt un mal de cap seria el símptoma d’un càncer cerebral.
Això fa que, en les consultes dels metges, hagi més pacients amb actituds hipocondríaques que creuen tenir una malaltia greu, quan en realitat simplement és un mal de cap que es sanaria amb una aspirina.
De totes maneres, hem de tenir clar que per molta informació que estigui al nostre abast, mai s’haurà de substituir la relació de confiança entre metge i pacient.

jueves, 12 de mayo de 2011

La matèria primera

Escrit a manera d'entrevistes, entre narrativa i testimoniatge; histories de personatges amb els quals cada dia ens creuem sense que arribem a conèixer-los. Ex. Una noia que després d’un romanç amb un jugador del Barça es casa amb el propietari d’un concessionari d’automòbils; teleoperadores, petits empresaris arruïnats, taxistes, cambrers, transportistes, treballadors en la verema, etc.

Els personatges estan dintre d’un conjunt de relats, que es condensen en aquestes vides que solen passar desapercebudes. El cambrer i taxista en Lloret que volia marxar a Austràlia, perè que no ho fa, és un clar exemple.
Recomanaria aquest llibre a un amic atès que els temes que tracta són d’actualitat i de la forma de pensar de molts coneguts i contemporanis. L’autor té una opinió força realista dels esdeveniments que ocorren als seus personatges. Es podria titllar de pessimisme però jo crec més que els personatges estan carregats d’il·lusions que al no poder realitzar-se es converteixen en la realitat quotidiana.