ROSESGUIDE

ROSESGUIDE
MI WEB

miércoles, 26 de mayo de 2010

La Pedrera



Avui he visitat La Pedrera o Casa Milà de Gaudí.


Gaudí mostra en aquest edifici cèlebre el seu domini de tots els recursos tècnics i expressius. La Casa Milà, coneguda popularment com la Pedrera a causa del seu aspecte exterior, consta de soterrani, semisoterrani, planta baixa, cinc pisos i golfes, a més del terrat.



L'arquitecte creà per a les façanes d'aquest edifici de xamfrà una complexa estructura de pedra del Garraf i de Vilafranca, que va deixar a la vista amb formes erosionades escultòricament, amb la particularitat que es podia sostenir d'una manera autònoma. Entre aquesta façana i els murs dels dos patis s'alça una estructura de columnes de ferro o pedra que sostenen les bigues de ferro dels diferents nivells. Aquesta disposició possibilita unes plantes interiors lliures que es podien distribuir a voluntat. Les golfes consten d'un seguit d'arcs parabòlics de maó, d'alçades irregulars, que determinen uns nivells també desiguals dels paviments del terrat. Constructivament, a la Pedrera s'assajaren variacions innovadores dels sistemes tradicionals, com ara la base del pati circular, que recolza sobre un entramat radial de ferro, en forma de paraigua, visible al soterrani (antigues quadres i garatge, accessible per unes grans rampes).



Tots els elements, des de les obertures excavades a la pedra de la façana fins a les reixes de ferro forjat dels balcons o les xemeneies, que formen un espai transitable al terrat, adquireixen en aquest singular edifici, segurament l'obra mestra de Gaudí, un aspecte orgànic inspirat en una muntanya, que s'avança a l'arquitectura expressionista i a l'escultura abstracta.



Les dues portes que donen al carrer, amb vidrieres de formes orgàniques semblants a closques de tortuga, condueixen als vestíbuls (amb pintura mural d'Iu Pascual) i als patis, un de circular i l'altre més allargat. Als patis hi ha mostres de ferro forjat, però aquesta tècnica artesana adquireix la màxima rellevància als balcons, on s'ha assenyalat la intervenció de Jujol. El tractament lliure i escultòric de les baranes dels balcons —obra del taller dels germans Badia— no s'assembla en res al que era habitual a les façanes barcelonines.



Al terrat, Gaudí porta fins al paroxisme la tendència a fer de l'edifici un espai singular. Les xemeneies, les torres de ventilació i els badalots o edicles de les escales, amb les seves formes rotundes i vagament antropomòrfiques, han estat objecte de tota mena d'interpretacions més o menys fantasioses. En qualsevol cas, el conjunt del terrat, amb els seus desnivells i els objectes totèmics que el poblen, constitueix una creació totalment original. A diferència de l'esclat cromàtic del terrat del Palau Güell, aquí les xemeneies són cobertes de trencadís blanc de marbre i ceràmica o pintades de color bru, amb l'excepció d'una xemeneia, coberta de vidres verds d'ampolla.



La Casa Milà s'havia de coronar amb una imatge de la Mare de Déu del Roser en bronze daurat que l'escultor Carles Mani havia projectat, però que no s'arribà a fer, potser a causa dels fets anticlericals de la Setmana Tràgica, a l'estiu del 1909. Potser per aquest motiu Antoni Gaudí no va acabar totalment la casa ni completà el mobiliari del pis dels propietaris, que ocupava tota la planta principal. En tot cas, sí que hi va fer nombrosos elements de fusteria, com ara les portes, va dissenyar terres de parquet, i va utilitzar el paviment de motius marins dissenyat per a la Casa Batlló. També es van arribar a construir, atribuïts en general a Jujol, els sostres de guix, de formes orgàniques, i l'ornamentació de les columnes de pedra amb invocacions marianes. Altres col·laboradors de la Casa Milà van ser Sugrañes, Bayó i Canaleta.



Amb motiu de la construcció de la Pedrera, aquest edifici va ser objecte de nombroses caricatures a la premsa barcelonina, que revelen fins a quin punt aquesta construcció insòlita va passar de seguida a formar part del patrimoni popular dels ciutadans. La mateixa construcció és envoltada d'anècdotes.



Restaurada acuradament a l'exterior i a l'interior els darrers anys per la Caixa de Catalunya, la planta principal s'ha convertit en sala d'exposicions, s'ha creat un auditori nou al soterrani, i les golfes (amb l'Espai Gaudí) i els terrats també es poden visitar.



L'any 1984 va ser declarat bé cultural del patrimoni mundial per la UNESCO.

No hay comentarios: