ROSESGUIDE

ROSESGUIDE
MI WEB

martes, 31 de julio de 2007

Turisme responsable

El desenvolupament del turisme no està respectant en gran mesura els criteris de la sostenibilitat o del desenvolupament durador i responsable. Comprendre el caràcter de l'activitat turística i les seves relacions amb el medi ambient, permetrà una convivència harmoniosa entre naturalesa i turisme, de forma tal que no sofreixin alteracions els ecosistemes on es desenvolupa aquesta activitat, i per consegüent plantar cara a les necessitats turístiques presents sense posar en risc la capacitat de les futures generacions per a atendre les seves pròpies necessitats. El marc del desenvolupament sostenible, aquell que permet mantenir l'equilibri entre el creixement econòmic, el desenvolupament social i la conservació del patrimoni natural inclosos els recursos biològics, es perfila, com un dels més grans reptes als quals s'enfronten no solament les economies sinó les societats en general.

lunes, 30 de julio de 2007

"Home alone"

Yo sé algo. Lo que sé no lo puedo explicar, pero lo percibo. Ha sido así durante las últimas semanas (quién sabe si fue así siempre), algo no funciona en el blog, no sé lo que es pero está ahí como una astilla clavada en mi mente y me está enloqueciendo. Esa sensación me ha traído hasta aquí, hasta este tag.
De hecho lo descubrí por casualidad cuando me di cuenta de que el 50% de los comentarios del blog eran, exactamente, la mitad. Sí, vaya pardillo. Y la verdad es que la mitad estaban de vacaciones y me habían dejado sólo.
Ahora mismo llevo ya 17 días de "Rodríguez". La verdad, ganas de sexo uno tiene, pero también tiene uno cerebro y no va por ahí pidiendo sexo desesperadamente. . . En una pareja es tan importante tener sexo como no tenerlo cuando no se debe o no se puede. Espero con ansia el reencuentro, pero de ahí a irme de bares a ver si cazo algo.... pues no, la verdad.
Yo no soy de los que necesitan una pareja para comer bien, pues me las apaño en la cocina.
Como veis, últimamente, de sexo, poco, o mejor dicho, nada. Quiero decir sexo con otra persona...
Así que sigo en casa a las duras y a las maduras ( lo de las maduras lo digo por la edad que tengo : 43 ).
Fuera prisas, discusiones con hijos, quedar con familia, que te organicen tu agenda....
Bueno mañana se me acabó el estar de Rodríguez... Aunque tengo que reconocer que echaba de menos a mi mujer y a mis niños en todos y cada uno de los ámbitos de la convivencia y el amor, del deseo y la pasión, de lo meramente cotidiano. Así que Rodríguez lo considero una época deliciosa para saborear de forma puntual cada tiempo, para retomar esa pequeña sonrisa picara y valorar lo que se tiene.
O sea hasta el año que viene queridos Rodríguez... Besos perversos hasta la llegada de la República...

Creo que mañana regresará la inspiración.

domingo, 29 de julio de 2007

Ein unvergessliches Wasserspiel in Barcelona

Donnerstags,Freitags und Samstags werden zum Sonnenuntergang die "Magischen Wasserspiele" am Montjuic (dem Olympiaberg) in Gang gesetzt.Zu bewundern ist ein berauschendes und unvergleichliches Farben- und Wasserspiel, das mal von klassischer, mal von populärer Musik untermalt wird. Der spektakuläre Zauberbrunnen stammt vom Ingenieur Carles Buigas, der 4739 Düsen und 80 Projektoren installiert und einen 5.500 PS starken Motor eingebaut hat um 3,2 mio. Liter Wasser in Bewegung zu setzen.

sábado, 28 de julio de 2007

Una barbaridad. Para vomitar

He recibido el siguiente vídeo. Os aviso que es muy fuerte. Antes de verlo os aconsejo que no hayáis comido.
¡¡¡Atención, el vídeo es EXTREMADAMENTE Duro!!!


http://www.petatv.com/tvpopup/video.asp?video=fur_farm&Player=wm&speed=_med

De verdad...juzgazlo por vosotros mismos, ¿se puede permitir esta barbarie?
No tengo palabras para calificar esta matanza.
Creo, que deberíamos acabar entre todos con esta barbaridad.

viernes, 27 de julio de 2007

Barcelona Tagesausflug

Barcelona weist eine mehr als 2.000 Jahre alte Geschichte auf, die mit der Roms oder Berlins vergleichbar ist. Barcelona ist eine Stadt in der Grössenordnung zwischen Hamburg und München. Barcelona bietet kulturelle und architektonische Sehenswürdigkeiten, wie sie an Anzahl kaum eine andere Stadt vorzuweisen hat.

Barcelona ist eine Stadt, die die meisten Besucher überrascht, denn man bekommt viel mehr als man zunächst erwartet. Was ist Barcelona für eine Stadt, die von Touristen geradezu überflutet wird? Ist Barcelona eine am Meer gelegene Hafen- und Badestadt oder eher eine in den Bergen gelegene Stadt? Ist Barcelona eine grosse Stadt des Fussballs oder eine Architekturperle, die neueste Designertrends setzt? Geht man in der Stadt Barcelona Shoppen oder flaniert man auf den Ramblas oder den Uferpromenaden? Besucht man in Barcelona Museen oder betrachtet man pompöse Bauwerke?.
Es klingt fast unglaublich, aber Barcelona bietet alles! Die Stadt liegt direkt am Meer und verfügt über kilometerlange Sandstrände. Die Stadt ist aber auch von hohen Bergen umgeben, die im Norden mehrere Tausend Meter Höhe erreichen. Barcelona ist natürlich die Stadt des Fussballs; kein Fussballclub auf der Welt zählt mehr Mitglieder als der FC Barcelona. Als Tourist weiss man gar nicht, wo man in Barcelona mit seinen Spaziergängen anfangen soll, ob in den malerischen Altstadtgassen, den berühmten Flaniermeilen (Ramblas) oder an den Uferpromenaden. Die Zig Museen der Stadt sind mindestens genauso interessant wie die unzähligen Bauwerke, Parks und Kirchen.
Ein Tagesausflug nach Barcelona gehört zum Pflichtprogramm Ihrer Ferien; aber ein einziger Tag reicht gerade einmal, um etwas Luft der Stadt zu schnappen.

jueves, 26 de julio de 2007

100

Parecía imposible hace un par de meses..., pero he conseguido llegar al tag número 100 sin apenas darme cuenta.
Debido al número tan significativo quiero agradecer a un profesor que he tenido en la Universidad, el haberme introducido sin darse cuenta en este maravilloso ejercicio del blogear.
Mis agradecimientos a esa gran persona y espero celebrar pronto el número 200.
Un saludo Señor Profesor.

http://www.don-aire.blogspot.com

miércoles, 25 de julio de 2007

Naturalesa morta

El canvi climàtic és ja un fet que ningú discuteix, els objectius pactats en el tractat de Kioto no es compleixen i les emissions de CO2 creixen a velocitats imparables. EEUU no adequa la seva indústria i l'avanç industrial de Xina és explosiu i amb el vell mètode.





Hem d'unir-nos com humanitat d'una vegada per sempre deixant enrere races, ideologies, religió i tot allò que ens separa darrere d'un ideal només: salvar la nostra terra.

martes, 24 de julio de 2007

Lloret. Nachtleben

Lloret de Mar ist mehr als nur Strand und Sonne, denn die Stadt besitzt ein reiches kulturelles und natürliches Erbe.
Mitte des zwanzigsten Jahrhunderts wurden in Lloret de Mar aufgrund der stetig steigenden großen Bedeutung des Tourismus die ersten großen Hotels errichtet. Diese stetig zunehmende "Begeisterung" für Lloret de Mar sollte bis heute nicht abnehmen...


Das Nachtleben!!! ...Das berühmte Nachtleben in Lloret de Mar bietet alles, was das Partyherz begehrt: Unzählige Bars, Clubs und Diskotheken laden bis in die frühen Morgenstunden zum Partymachen ein. Ob Hip-Hop, R´n´B, House oder Techno – hier kommt jeder auf seine Kosten. Bei Partys und Mottoabenden wie Schlager-Night oder feucht-fröhliche Schaumparties kann man in Lloret so richtig „abfeiern“!.

lunes, 23 de julio de 2007

Libertad de expresión. Viva la República

Es significativo lo que tenemos que ceder los occidentales.

Podemos dejar que insulten, vilipendien, caricaturicen, hagan recocijo de todas las formas posibles en contra de la figura de Jesucristo, sea para una publicidad política, de un equipo de fútbol, etcétera.


Lo que no puede nuestra justicia tolerar es que hagan bromas en contra de Mahoma y de la Real Casa Española.

La familia real es intocable y el profeta mahoma también.
Mi apoyo a la revista semanal "El Jueves" http://www.eljueves.es/ por meterse con todo el mundo. La mejor forma de avanzar es poder reírse de uno mismo.


Seguiré leyendo vuestra revista.

domingo, 22 de julio de 2007

12 años

Estarías orgulloso y feliz de haber acabado la primaria y poder empezar la ESO después de las merecidas vacaciones. Tus hermanos también podrían jugar contigo y tu serías el que les orientases en cómo irse haciendo mayores.
Hoy hubiese sido maravilloso que hubieses podido haber apagado las velas del pastel de cumpleaños y que te hubíesemos podido cantar y regalar eso que tu tanto habías deseado y que te hacía una enorme ilusión.
Pero cómo estás lejos y no lo podemos celebrar juntos..., simplemente deseo felicitarte con esta sencilla nota el día de tu aniversario. Algún día lo celebraremos juntos, y me contarás todo lo que nunca me has podido explicar.

FELIZ CUMPLEAÑOS allá dónde estés con todo mi amor.

sábado, 21 de julio de 2007

Companyerisme

És comú que la paraula COMPANY, la definim i relacionem amb algú a qui li donem poca importància i inclusivament en ocasions la utilitzem de manera despectiva. D'això deduïm que quan solem dir del company, ens referim al nivell més baix de la relació interpersonal, i simplement estem fent esment d'un "conegut".

Tots aquells elements que empobreixen al company, hem d'evitar manifestar-los i si és possible bandejar-los de la nostra vida diària, indubtablement això permetrà enfortir la nostra pròpia dignitat. Aquests elements són el dol, les xafarderies, les intrigues, el domini de caràcter, la imposició, l'enveja, la supèrbia... Podem fer una llista interminable, però no té cap sentit. És indubtable que això neix de la inseguretat personal, així com de la inmaduresa.

viernes, 20 de julio de 2007

Tourist remover

Hoy hace un día ideal para pasear, bañarse, disfrutar de la ciudad. Casi todo es perfecto, pero estamos en la temporada alta y eso se nota.

Los lugares tan bellos y al mismo tiempo aburridos durante el resto del año se vuelven intransitables, enmarañados y poco sustanciales.

Hace dos semanas se respiraba un clima diferente, si bien ahora la temperatura es deliciosa, tiene la desgracia de la masificación, y por ende todo lo que ello conlleva.

Lo peor es que cuándo este turismo de masa se haya ido, también se irán con él los días tan maravillosos como el de hoy.



jueves, 19 de julio de 2007

La causa de la llibertat es converteix en una burla si el preu a pagar és la destrucció de qui haurien de gaudir la llibertat.

Les normes ètiques distingeixen diferents tipus d'accions i relacions entre éssers humans.
Tota acció humana és un esdeveniment causat per les conseqüències directes del qual poden afectar al propi actor i a les seves possessions, i a altres persones i les seves possessions.
Les normes ètiques pretenen evitar els successos nocius i permetre els successos beneficiosos, tenint en compte que els éssers humans valoren de forma subjectiva, positiva o negativament, els fets que els afecten.
Una mateixa acció pot tenir múltiples efectes sobre diversos individus i ser valorada de múltiples formes per les persones que es consideren afectades. No existeixen el bé i el mal objectius o absoluts, i aquells que pretenen el contrari simplement imposen valoracions arbitràries a tots els altres.

miércoles, 18 de julio de 2007

Sovint els llavis més urgents no tenen pressa dos petons després.



Necessito fer l'amor sense presses, sense urgències, sense angoixes…només estar entre els braços de la meva estimada, i perdre'm en els seus ulls, perdre'm en la nit dolça del seu amor invicte.
Necessito dormir-me profundament en els seus braços; deixar-la dormir en els meus.
Necessito centrar-me, necessito equilibri, desentumir el meu cos, recordar-me simple com una fulla i humil com la pols.
Necessito que la meva ment li parli al meu cos i que el meu cos escolti a la meva ment; equilibri per a la meva ment i el meu cos; pau per al meu cor i la meva ànima; serenitat i temprança.
Necessito renovar-me, necessito escriure i que m'escriguin.
Necessito conèixer i que em descobreixin.
Necessito que renovin les meves forces, li donin vida als meus projectes i claredat a la meva ment…. necessito descansar.


NECESSITO VACANCES

martes, 17 de julio de 2007

Dictadura: Sistema de gobierno en el que lo que no está prohibido es obligatorio.

Muchos de los que allí, en el 68, tiraban piedras y gritaban "prohibido prohibir" hoy van con escolta y les encanta prohibir cosas.

Estamos a un paso corto, si no reacciona el pueblo, de que entren en la siguiente fase, la de obligar.

Prohibido fumar, obligatorio ser nacionalista, prohibido beber vino, obligatorio ceder un hijo en adopción, prohibido conducir, obligatorio ser homosexual, prohibido el mérito, obligatorio las cuotas, prohibido españoles, obligatorio musulmanes, prohibido pensar, obligatorio obedecer, prohibido confiarse, obligatorio aceptar, prohibido amar, obligatorio ceder, prohibido New York, obligatorio Teherán, prohibido vivir, obligatorio existir...

lunes, 16 de julio de 2007

De vegades les diferents opinions fan que l'amistat sigui més forta, més pura i més sincera.

Quan intentem acabar amb el dolor d'uns altres ho fem per a acabar amb el nostre propi, i quan vam perllongar el benestar d'altres persones estem preocupant-nos de perllongar el nostre propi plaer. L'amistat i l'amor són casuals, són una convergència de necessitats, són l'interès comú.


El problema ve quan la gent permet que una diferència d'opinions s'interposi en una amistat. És a dir, imagineu-vos, estem dos, tres o els anys que siguin d'amistat amb algú i, de cop i volta, descobreix les teves opinions polítiques (o religioses, o esportives, o sobre el que sigui) i decideix que, a causa de aquest conflicte sense reconciliació d'opinions, no mereixes la seva amistat... la veritat és que em sembla molt hipòcrita això.


La qüestió és que després de comprovar això, no m'estranyo dels problemes que va suposar la guerra civil espanyola... ferides que divideixen a famílies senceres i encara avui, gairebé 80 anys després, segueixen dividint un país, encara que afirmem que no és així...

domingo, 15 de julio de 2007

La educación es el mejor vehículo para alcanzar la libertad.





Cuando se es libre, nos debemos a la consecución de la libertad de los otros, como única garantía de la perduración de la nuestra...

viernes, 13 de julio de 2007

¿Es sucio el sexo? Sólo cuando se hace bien. (Woody Allen)

Hacer el amor es bonito y está bien, pero no hay nada mejor que el sexo, puro y sucio sexo.

El amor es un ingrediente del sexo muy especial y muy bonito.

Una mezcla de ambos, amor y sexo, es perfecta.

¿Estoy haciendo una apología del sexo?.

Se nota que es verano...

Finalizo recomendándoos a todos que de vez en cuando apaguéis el PC y probéis a tiraros con otra persona en el asiento trasero del coche.

jueves, 12 de julio de 2007

Miguel Angel Blanco. 10 Años

El rostro de Miguel Ángel Blanco es el rostro de todas las víctimas. La vileza del crimen -asesinar a alguien que tienes detenido, tras un plazo fijado, si no se arrodilla el Estado ante tí- sobrepasó todo lo soportable y el pueblo vivió en la calle en vigilia varios días (velas, sentadas, pancartas, canciones, noches sin dormir) sin creer hasta el último minuto de la hora anunciada de aquel sábado que tal cosa podía suceder.
Las manifestaciones de Madrid y Barcelona posteriores al hecho son las mayores que ha habido en la historia en una y otra ciudad por cualquier motivo.
No te olvidamos.

El 80% del sou m'ho gasto en Prostitutes i Alcohol, la resta ho malgasto.

Aproximadament uns 17 milions d'espanyols, estan exempts del pagament de l'Impost de Successions i Donacions, la resta d'espanyols, això és, més de 25 milions, si estan obligats a pagar-lo.

Aquest greuge comparatiu a més de crear una clara divisió entre comunitats, la veritat és que limita el creixement econòmic i familiar. El problema està en el fet que segons la Constitució espanyola, tots els ciutadans som iguals i ens atorga a tots per igual els mateixos drets i obligacions, llavors, perquè una persona que viu en una comunitat ha de pagar un impost que en una altra del costat està exempta. A més es trenca el principi d'igualtat que tots els ciutadans tenim davant Hisenda.
S'ha de tenir en compte la baixa incidència que aquest impost té en els pressupostos de les Comunitats però no obstant aquesta quantitat representa un minvament en la capacitat econòmica dels hereus o receptors de la donació.
L'ESTAT, LES COMUNITATS AUTÒNOMES I ELS AJUNTAMENTS ens apliquen una infinita quantitat d'impostos, càrregues i taxes pel que després d'haver-lo pagat tot, els diners o propietats que una persona posseïx no haurien de ser gravades amb més impostos si aquesta persona ja sigui en vida o quan mor, lliuri a la seva família directa el fruit de l'esforç i del treball de tota una vida.
El problema radica que des de fa uns anys la gestió de l'Impost de Successions i Donacions està cedida a les Comunitats Autònomes, pel que els ciutadans d'algunes Comunitats, tenen la sort de no haver de pagar per alguna cosa pel que altres ciutadans si han de pagar.
Els ciutadans de Navarra, País Basc, Madrid, Balears, Castella-Lleó, La Rioja, Cantàbria i València, estan exempts o paguen unes quantitats molt reduïdes, mentre que la resta d'espanyols han de pagar quantitats molt elevades, arribant en alguns casos a posar en dificultats econòmiques als hereus per a plantar cara al pagament de l'impost.
Creo que s'hauria de demanar la total supressió sense límits ni condicions en tota Espanya de l'Impost de Successions i Donacions, i per això desitjaria que algun polític m'expliqués perquè uns ciutadans paguen per alguna cosa pel que uns altres no paguen gens.

miércoles, 11 de julio de 2007

Corazón de nebulosa

Mi cabeza se ha convertido en un firmamento instantáneo. Las galaxias de cada día me sorprenden y se entrecruzan sin chocar. Instintivamente coloco cada destello en su lugar, pero las fuerzas magnéticas desposeen de luz ese momento.

Intento conseguir de alguna forma el posicionamiento idóneo, pero los campos virtuales lo dirigen hacia otra alternativa que me es desconocida.

Hoy ha nacido una supernova. En la universidad interestelar me desposeyeron de alternativas válidas de aceptación debido a mi edad cósmica. Esa supernova se desarrolla sin empozoñar el ambiente destructivo del pasado.

Aquí me encuentro paralizado esperando una explosión de luz...

¿Será el amor quién abra mi corazón de nebulosa?

martes, 10 de julio de 2007

Turisme com art

Espanya és el segon país a nivell mundial, tant en arribada de turistes estrangers com en ingressos per turisme.

La indústria turística espanyola és especialment important, i Espanya és una de les destinacions turístiques més populars en el món. El clima i la bellesa natural de la costa espanyola han contribuït a una indústria turística dinàmica, centrada particularment en la costa mediterrània i en les illes.
Espanya és al costat de França i EEUU, la principal destinació de turisme vacacional.
El 79% del total de turistes que van venir a Espanya van venir per oci i vacances, Representen la major part de la despesa turística, un 80% del total del període amb 37.202 milions d'euros.
Les empreses espanyoles en el sector turístic són pioneres en l'ús de noves tecnologies, processos, serveis,… Així també el llegat dels anys li ha permès generar una indústria d'empreses fortes, protegides en molts casos per mercats de valors, amb un servei d'alta qualitat i de "knowhow" (savoir faire) exportable.
L'ús de noves tecnologies en relació amb el turisme cada vegada adquireix un major pes, situació que destaca especialment en el cas de l'organització del viatge, és a dir , la contractació o no d'un paquet turístic.
Des de sempre han existit individus convençuts que per a ser feliços basta reunir el plaer, el poder, la fama i la riquesa i que l'única cosa que s'ha d'aprendre, no és tant l'art de viure, com la manera d'obtenir bastant èxit per a adquirir els mitjans de viure bé. Però totes les cultures han tingut mestres de vida i mestres de pensament, qui han proclamat que viure bé és un art que s'aprèn i que per a aprendre aquest art fa falta fatiga, dedicació, comprensió i paciència. Viure constituïx una activitat que ens permet créixer i ésser en un nivell psíquic. Tot l'oposat al "facilisme" que es pregona en l'actualitat.
Tenim l'art per a establir relacions entre pensament i cultura, entre microcosmos i macrocosmos. L'art posseïx una realitat. A través de l'art ens comuniquem amb el món, perquè l'art forma part del món.
Tenim l'art per a seguir pensant, interpretant i parlant. Mitjançant l'art escrivim, manifestem una veritat.
Tenim l'art, ha expressat Nietzsche per a no morir a causa de la veritat.
L'art inaugura un pensament nou.
L'art com la naturalesa constituïx un teixit de paraules i de marques, de relats i formes. L'art és capaç de reunir la vista, l'oïda, l'olfacte, el gust i el tacte.
Els creadors asseguren la funció inversa del llenguatge, és a dir, l'al·legoria.
L'eix del saber, expressa Foucault, no consisteix a veure ni demostrar, sinó a interpretar. Defenso l'art, perquè és un fill aliè que neix en el silenci, un fruit serè de l'amor, de la història i del talent, un pont cap a altres latituds, que recrea i engrandeix l'esperit.
Espanya té aquest art, l´art de viure. Visquem-lo!


lunes, 9 de julio de 2007

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús és una Ordre Religiosa de l'Església Catòlica. Els seus membres són popularment coneguts com jesuïtes. Fundada per Ignacio de Loyola, en 1540, està avui estesa per 127 països en els quals 19.564 companys treballen per l´evangelizació del món, en defensa de la fe i la promoció de la justícia, en permanent diàleg cultural i interreligios. D'ells hi ha gairebé 1.600 a Espanya.


La Companyia de Jesús va destacar especialment en el camp de l'educació. En Espanya, en vespres de l'expulsió, els jesuïtes posseïen 105 col·legis i 12 seminaris; en Ultramar tenien 83 col·legis i 19 seminaris més. La influència jesuítica es va estendre també en el camp universitari.

En Espanya es va estendre la idea que els jesuïtes havien estat els instigadors dels motins del 1766 i que tenien el propòsit d'acabar amb Carlos III per a imposar a un monarca que mostrés total obediència al Papa. L'any següent, la Companyia de Jesús va ser expulsada dels dominis espanyols. I en 1773 va ser extingida.

L'obra missionera dels jesuïtes va constituir un dels principals signes d'identitat de la Companyia. Aquesta iniciativa va ser molt important no només en virtut de l'elevat nombre de col·legis creats, sinó també per les peculiars característiques de les fundacions. En aquests establiments -tant a Xina com a Amèrica-, els jesuïtes es van mostrar partidaris d'un declarat sincretisme religiós, això és, no van tenir cap tipus d'escrúpols a l'hora d'acceptar o adaptar ritus pagans amb la condició de dur als pobladors d'aquestes terres la paraula de Crist. La Companyia va decidir respectar els particularismes religiosos amb la intenció d'utilitzar-los per a l'adoctrinament cristià. Per això, els seus membres van rebre múltiples crítiques i acusacions per part de les altres ordres religioses, receloses dels èxits jesuïtes.

En l'actualitat, hi ha molts jesuïtes que procuren ajudar als pobres de les societats riques: drogoaddictes, ancians, empresonats, immigrants,... i també es comparteix vida amb els pobres del cridat Tercer Món: minories indígenes, nens del carrer, ancians i malalts, refugiats,...


INTERMON OXFAM.- Els jesuïtes a Catalunya mantenen una estreta col.laboració amb aquesta ONG, creada l'any 1956 per la Companyia de Jesús per donar suport a la tasca social dels missioners a Amèrica Llatina i Àfrica, i que des de 1986 es constitueix com a entitat independent.

domingo, 8 de julio de 2007

ECPAT


ECPAT España es la representación oficial en nuestro país de la Red ECPAT International (End Child Prostitution, Child Pornography, and Trafficking of Children for Sexual Purposes), dedicada a combatir la explotación sexual infantil en todo el mundo, y con presencia en numerosos países. El Consorcio fue fundado en 1997 en Barcelona y reconocido oficialmente por ECPAT International en enero de 1998 como Grupo Nacional de España.


Después de una visita-conferencia contra el "turismo sexual infantil" os adjunto el siguiente link para los que estéis interesados en la lucha contra esta lacra.



sábado, 7 de julio de 2007

Bienvenido "Sinsentido"










Hace unos días me encontre con una coincidencia curiosa: "Tengo la manía de conversar con los imposibles".


Voy a empezar a escribir, a ver si encuentro la manera de exorcizar algo de todo esto...


Vaya pedazo de párrafo casi imposible de descifrar...


Ahora, a vérmelas con los tags para sacar una plantilla decente.


Hasta mañana

Democracia


La democracia solo se consolida con una cultura popular que la sustente. No hay, manera de mejorar, de perfeccionar, de elevar el funcionamiento institucional si no hacemos hincapié en el sistema de creencias que todos como sociedad, tenemos sobre ellas.


jueves, 5 de julio de 2007

Feu amb els altres el que us agradaria que fessin amb vosaltres

La transparència haurà de ser la màxima possible tant en els assumptes de la política com en els de l'economia. La informació estatal (pagada per tots; propietat de tots) ha de ser lliure i oberta; ha de fluir sense fre.

El fet que parlaments i governs prenguin decisions contràries a la raó i perjudicials per a la majoria amb la condició de afavorir a interessos particulars ja no ens estranya ni incomoda; ens sembla normal.

Molts dels problemes que tenim es deuen en origen a la maldat, és a dir egoisme, d'uns pocs.


Per això, polítics, penseu: -Feu amb els altres el que us agradaria que fessin amb vosaltres!

miércoles, 4 de julio de 2007

Colegio San Francisco Javier

El Colegio ‘San Francisco Javier’ comienza su historia en la Sacristía de la Iglesia de San Agustín.
El Hermano Joaquín Gómez Pérez M, Sacristán de la Iglesia, consigue el 5 de diciembre de 1961 crear el patronato ‘San Francisco Javier’ para atender las necesidades formativas y educativas de los numerosos monaguillos, acólitos y niños de coro que colaboraban en el culto de la iglesia.
En este Colegio pude realizar la educación, que forjó gran parte de mi vida.
El 15 de enero de 1974 el patronato se convierte en un colegio concertado con 8 unidades. En el curso 97-98 se autoriza para impartir el primer y segundo ciclo de ESO.
El Colegio “San Francisco Javier” es un Centro educativo de la Compañía de Jesús (Jesuitas) cuya razón de ser es la educación en la excelencia siguiendo el Paradigma Ignaciano, mediante la formación académica, humana y cristiana de alumnos y alumnas desde educación infantil de 3 años hasta cuarto de E.S.O. con el fin de ofrecer desde el diálogo con otras creencias una visión cristiana del hombre y de la sociedad; promover actitudes responsables frente a toda forma de deshumanización; desarrollar potencialidades y cualidades físicas, intelectuales, artísticas y técnicas; así como ayudar en los procesos personales de maduración humana y cristiana.
La oferta educativa se orienta a aquellas familias de cualquier extracto económico o social que deseen beneficiarse de la capacidad profesional a la atención personal de los alumnos y alumnas, a la exigencia en el trabajo escolar y en la convivencia, a la libertad de expresión e iniciativa, a la utilización de una metodología actualizada y creativa, de una pedagogía dialogante y crítica de la fe y la cultura religiosa, así como a la promoción de las aficiones culturales y deportivas que ayudan al enriquecimiento personal y a la formación del carácter, siendo los alumnos y alumnas, los protagonistas de su educación.
Los valores del ámbito profesional del centro se concretan en:
· Entusiasmo, generando un clima de ilusión por nuestra labor que contagie a nuestros alumnos/as.
· Confianza en las capacidades de cada uno de nuestros alumnos/as, aceptándolos como son.
· Cooperación y solidaridad, fomentando los niveles de participación activa y de trabajo en equipo dentro de la Comunidad Educativa, asumiendo con corresponsabilidad los aspectos de la formación encomendada y mostrando interés por el intercambio de experiencias.
· Sensibilidad y empatía, que haga despertar hacia la realidad, descubriendo todo aquello que afecta en mayor o menor grado al desarrollo y esfuerzo personal, familiar y social.
· Responsabilidad, con la fidelidad diaria a nuestros deberes y formación continua, ánimo de
superación, identificación y compromiso con nuestra labor educativa y atención preferencial a los
más necesitados.
· Respeto, justicia y tolerancia a toda persona, pues es la base de la convivencia en sociedad;
favoreciendo el diálogo, la comprensión, la crítica constructiva y la no violencia en las relaciones
humanas.
En la actualidad, el Colegio ‘San Francisco Javier’ desenvuelve sus actividades académicas en dos edificios, que corresponden a los números 18-19 y 31 de la calle Virxe da Cerca, en Santiago de Compostela, en donde se imparten clases de educación infantil, educación primaria y educación secundaria.

martes, 3 de julio de 2007

Xina desperta

Xina està a punt de desbancar als EUA com la tercera destinació turística més popular del món, segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT).
Amb una quota del mercat de turisme mundial del 5,8%, el que suposa un creixement del 0,3% pel que fa a les xifres de fa dos anys, Xina ocupa actualment el quart lloc en el rànquing mundial, encapçalat per França, seguit per Espanya i els EUA.
Els xinesos que viatgen són cada vegada més nombrosos, encara que de moment el 75% de viatgers només visiten Hong Kong i Macao per qüestions relacionades amb targetes de crèdit i visats.
Segons es deriva dels resultats d'un estudi recent, la destinació més popular entre els xinesos és França, seguit per Itàlia, Suïssa i Alemanya. Els xinesos trien Europa com destinació per les compres, els paisatges, la cultura, el menjar i les activitats outdoor.
Així mateix, molts ho veuen com una destinació moderna, civilitzada i culta. El nombre de turistes que visiten Xina ha passat de 10,5 milions en 1996 a 49 milions en 2006. La celebració de les Olimpíades en Beijing l'any que ve i la de la Expo 2010 que acollirà Shanghai suposaran un nou impuls per al mercat turístic xinès.

lunes, 2 de julio de 2007

Agobio de teléfono

Estoy angustiado por entrar en tu blog. Me sofoca el no poder acceder a ella. Sigo intentándolo pero el servidor siempre está saturado.

Suena el teléfono...

Respondo sin consideración alguna.

Cuelgo.. Te cuelgo...Se cuelga otra vez tu web.

Desesperado intento acceder a través de otra línea, pero está siendo utilizada por el fax...

Desconecto...Con el sonido del móvil llego casi a volverme esquizofrénico...

Lo lanzo al suelo sin compasión....

Por fin accedo...

Los altavoces del ordenador empiezan a desvariar...

El antivirus se despierta de una forma inusual.

Soy feliz, he entrado al fin... y voy a descifrar los códigos secretos para alcanzar tu sabiduría.

Por favor, otra vez no...

Volvió a sonar el teléfono.

domingo, 1 de julio de 2007

Mossos d´esquadra.- Fatxenderia vergonyosa

Conec a molta gent que ha tingut trobades amb els mossos d’esquadra, i la veritat és que no tenen més que records plens d'impotència.

Podria contar tots i cadascun dels fets abans nomenats, però m'abstindré de fer-lo perquè no m'exigeixin els noms.

Desgraciadament els test psicològics als quals sotmeten als futurs policies disten molt de dir una mica sobre la personalitat del mateix, ja que avui dia, com poden corroborar agents en actiu, el nivell que exigeixen per a entrar és mediocre.

I així és que de tots els policies amb els quals m'he topat, falta el primer que no vagi de prepotent o que no em tracti d'inferior, i això que no sóc un delinqüent.

El que passa és que els mossos d´esquadra primer et tractan com a un delinqüent i després si demostres no ser-lo et deixan anar, està clar que un alt percentatge d'ells no saben el que és la presumpció d'innocència i que són ells els obligats a demostrar que ets un delinqüent, i mentre no aconsegueixin demostrar-lo han de tractar-te com a una persona.

Sincerament, i odio generalitzar, els mossos d´esquadra que conec són gents als quals els agrada demostrar superioritat en la seva vida normal i més quan es posen el seu vestit, està clar que l'ésser policia és un treball desagradable, no crec que a ningú li agradi aixecar-se al matí i anar a fotre al proïsme, ...o SI?.

Les agressions dels mossos d´esquadra són un fet quotidià que ens haurien de fer reflexionar sobre que paper juga la violència de l'Estat, preguntar-nos com es consenteixen aquestes agressions, com surten sempre impunes els policies doncs es protegeixen entre ells. Això ha de canviar, no hauríem de suportar ni un gest ofensiu, ni un somriure maleducat en la nostra cara que provingui d'un policia. Però a qui ho denunciem?. Als mossos d´esquadra?

Hauríem d'esgotar totes les vies, però judicialment és una eternitat i molt costós, per això proposo el boca a boca, internet, fins a en mitjans de comunicació, perquè siguem veritablement conscients de les barbaritats i atrocitats que comet aquesta policia. Així, amb paraules i no amb "cops" la màscara de la violència policial caurà pel seu propi pes.

Allà cadascun amb la seva consciència, però que no es dormin pensant que fan algun bé a la comunitat perquè el bé es fa amb prevenció i no a cops. Qui tingui oïdes que escolti!.